Les peces Pitiua estan fetes de manera artesana. Això és: escalfant la plata per treballar-la, picant-la per endurir-la i donar-li forma, serrant, llimant, foradant-la amb diferents broques i freses... i soldant-la amb el bufador (flama), un fundent (bòrax) i soldadura.
Cada peça de mar està feta a partir d'un exemplar real. Així que cada peça d'aquesta col.lecció es correspon amb el tamany exacte de l'original que vaig trobar al mar (o algun amic o clienta me la va dur). Realment va existir i va acabar arribant a mi. I és d'aquesta peça real que se n'extreu el motlle.
Totes les reproduccions d'espècies marines estan fetes amb la tècnica de la cera perduda o microfusió. Sovint les còpies de qualsevol joia es fan amb aquesta tècnica: s'en fa un motlle i d'aquest motlle se'n creen reproduccions en cera que esdevindran metall preciós. Per fer el procés de microfusió es necessita certa infaestructura de la que jo no disposo, així que aquesta part es realitza a la fundició. L'explico a continuació:
Primerament, en el cas de les peces orgàniques, es fa un motlle amb silicona freda. Un cop s'obté aquest motlle se n'extreuen algunes còpies ja en metall. D'aquestes còpies en sel.lecciono la millor i la treballo per a fer-ne un motlle definitiu, aquest cop amb silicona calenta i una premsa especial.
Aquest és el motlle definitiu i és el que s'utilitza per injectar-li cera calenta i extreure'n tantes còpies com calgui. Les còpies -en cera- es col.loquen adherides a uns tubets de cera que es van enganxant a un cilindre central (com si es tractés de les branques d'un arbre). Un cop s'ha completat aquest arbre de ceres, amb l'ajuda d'un cilindre de metall al que se li tira guix a dins, es fa un cilindre de guix que conté l'arbre.
Després d'haver-li fet el buit (per evitar que quedin bombolles dintre), se'l posa al forn per a que la cera es fongui i desaparegui. A continuació, se li aboca ràpidament el metall líquid/fos, que arribarà a tots els racons i donarà lloc a les còpies en plata, llautó, etc.
A partir d'aquest moment comença la meva feina al taller.
Aquestes còpies en brut són les que m'arriben a mi. I són les que jo treballo a consciència per obtenir-ne la peça final. Sóc una mica “tiquis miquis”, així que no patiu pels acabats, que estaran ben fets!
Primer de tot tallo i llimo la coladura (tros que queda allà on s'injecta la plata), i refaig/llimo la peça en aquest punt. També llimo i arrodoneixo els cantos per a que no rasquin, així com les punxes o les parts que en sobresurten i podrien produir rascades. Un cop tinc la peça “afinada” passo a fer-ne l'encaix, amb les diferents llimes i/o freses.
Posem com a exemple l'anell de garota.
Si la garota ha de ser un anell, té dos marques oposades que aprofundeixo i repasso per a que l'aro de l'anell hi quedi ben encaixat i se soldi bé. D'altra banda tallo el fil de plata a la mida de la talla desitjada i el doblego fins a que la superfície dels dos extrems -que també he allisat- es toca. Soldo l'anell i, després, amb l'ajuda d'una bitlla, el pico fins a donar-li la forma rodona.
Ara, passo a soldar ambdues peces. Això és: posar el fundent i els pellonets de soldadura a la zona a soldar i aplicar-hi la flama fins a que es desfà i queda ben soldat.
Un cop aquesta peça ha quedat soldada, i l'he passat per un líquid per a treure'n les impureses, faig l'acabat corresponent (veure apartat “acabats i manteniment”).
I ara ja només falta llimar/polir per obtenir més o menys brillo en l'acabat final, si s'escau.
En aquest punt, seria també el moment de muntar la cadena als penjolls perforats o bé fer el macramé del penjolls i polseres que van amb fil de raió.
Si has llegit fins aquí, és que t'interessa força, així que potser hauries de fer algun curs ;P
I... colorín colorado, este cuento se ha acabado. A començar una altra peça doncs...
