Tots els materials es veuen afectats d'alguna manera pels líquids/ambients amb els que estan en contacte. Així, la nostra suor, les cremes i/o colònies que fem servir, els productes de neteja, si ens banyem amb elles o no... són condicionants que acabaran afectant l'aspecte de la peça.
També els afecta el frec/roce que tinguin. Per exemple, els anells sempre són molt més susceptibles al canvi que les altres peces, ja que fem servir constantment les nostres mans (i ens les rentem molt sovint).
Un altre factor que afecta l'aspecte de la peça és la duresa del material. La plata es ratlla/s'aixafa abans que el llautó, per exemple.
Si volem aturar/retardar el canvi, el millor seria no portar sempre les peces: treure'ns els anells per rentar-nos les mans, evitar banyar-nos/anar a la platja amb elles, evitar el contacte amb cremes... com totes les coses, a major ús, major desgast.
Dit això: si volem portar sempre la joia amb nosaltres, la variació de l'aspecte de la joia no té perquè ser dolent, és la seva senya d'identitat i és natural. D'altra banda, si en fem un bon manteniment i anem amb compte, aquestes peces tindran una vida longeva.
Bàsicament jo treballo amb 5 acabats diferents. Aquesta és la seva resposta al pas del temps i la manera de mantenir-los:
Abans de tot, esmentar que els acabats poden variar lleugerament en cada peça, doncs estan fets artesanalment i no és una fórmula exacta. També recordar que els colors de les fotos poden variar lleugerament d'una pantalla a una altra.
PLATA
És l'acabat que pateix menys variacions ja que en sí no és un acabat sinó el material mateix. Hi ha moltes maneres de netejar la plata. A mi em funciona molt bé l'ús de bicarbonat sòdic (l'alimentari que pots trobar a qualsevol supermercat): posem bicarbonat al palmell de la mà i freguem la peça, ajudant-nos dels dits i/o un respallet tou. Si ho humitagem una mica amb aigua funcionarà encara millor (tot i que es pot fer en sec). Quan ens sembli suficient, esvandim la peça amb aigua i quedarà netíssima i brillant.
També es poden utilitzar els líquids específics que venen per netejar plata. Són molt ràpids i deixen la peça perfecta, però a mi em dóna la sensació que aquests líquids es “mengen” més el material i que la brillantor dura menys, així que sóc més fan del bicarbonat.
Pel que fa als drapets que venen per netejar plata, funcionen molt bé també, però per les peces no poroses (per exemple, l'aro de l'anell). Donat que la gran part de les meves peces són fetes amb motlle i tenen porositat, és millor utilitzar una altra opció, que arribi a tots els racons.
Segur que existeixen molts altres “truquillos de la abuela”, però el bicarbonat és la meva primera opció. Un sabó neutre i aigua tèbia, també funciona.
Ara bé, per evitar l'enfosquiment de la plata, el millor és dur-la posada.
PLATA OXIDADA
És un acabat que se li fa a la plata, posant-li la pàtina plata vieja, que penetra a la plata i li dóna aquest to fosc/ennegrit. És molt resistent, però donat que l'oxidació es dóna en la capa superior de la plata, el major problema que té és el frec. Així, bàsicament, la peça que més pot canviar és l'anell. Amb el fregament van marxant les partícules de la capa superior i en sorgeix el color natural de la plata, així que s'anirà aclarint gradualment, sense fer-ho del tot.
També pot passar que si no duem la peça, s'enfosqueixi/oxidi encara més. En aquest cas es pot netejar també amb bicarbonat però amb molta cura, de manera molt superficial, ja que podriem eliminar l'acabat.
LLAUTÓ XAPAT AMB OR
El llautó és un material de color daurat, però més fosc que l'or, d'un to més torrat. Al ser molt més econòmic és el material que utilitzo per a fer l'acabat daurat. Totes les peces porten un bany d'una micra d'or de 18K (menys els anells, que en porten tres perquè, com ja he dit, és la peça que normalment pateix més desgast).
Utilitzo el llautó com a base de l'acabat xapat -i no la plata- per evitar que la peça es vegi descolorida a trossos, en el cas que el xapat es perdi. Així, si el xapat desapareix, la peça es seguirà veient daurada i no amb clapes platejades.
Per evitar temes d'al.lèrgia, totes les arracades de llautó, van soldades a una base de plata i tenen el pern i la tanca de plata. Així, si del frec es perd el xapat, no hi haurà problemes d'al.lèrgia i tampoc deixarà la pell d'un to verdós (el llautó fa aquest efecte en molta gent, si es porta sempre).
Les cadenes o les tanques dels collarets en les peces xapades també són de plata xapada amb or (i no de llautó).
Pel que fa a les polseres de raió, les de llautó xapat amb or porten uns donuts de llautó, per comptes de les boletes de plata. Si es desitja també es poden muntar amb *boletes d'or, amb el corresponent increment del preu. *Abans de fer la comanda m'hauries de contactar a info@pitiua.com, o via whatsapp, al 661099784.
Com que el xapat seria una cobertura, com un “pintat”, cal anar amb compte. És millor si es guarda protegit, per separat, per evitar ratllades. També s'ha de vigilar amb els alcohols/líquids amb els que està en contacte, ja que l'afecten.
Per a netejar aquestes peces podem utilitzar un sabó neture amb aigua tèbia i un raspatllet suau (o també fer ús del bicarbonat), però cal no abusar-ne, per no retirar la capa del xapat.
Dit això: la base de la peça és de llautó i sempre es pot tornar a xapar, així que si cuidem la peça, millor, però no ens ha de treure la son aquest tema.
LLAUTÓ AMB PÀTINA VERDA
La pàtina verda no funciona amb la plata, així que s'ha de fer amb d'altres materials, com el llautó o el bronze. No es tracta d'una cobertura/pintura, ja que l'aplicació d'aquesta pàtina fa una reacció en el metall, però l'acabat que dóna no és tan resistent com l'oxidació de la plata, així que s'acaba de fixar amb un vernís especial.
El llautó amb pàtina verda s'aproxima al to verd claret de l'esquelet de les engrotes, per aquest motiu faig aquest acabat. En aquestes peces únicament l'engarota és de llautó (l'aro de l'anell, les tanques de les arracades, les boletes de la polsera, etc., són de plata), així que si es perd l'acabat verd, la garota quedaria d'un to daurat en contrast amb la plata.
En el cas de la pàtina verda+vernissat és especialment recomanable treure's la peça per rentar-se les mans, anar a la platja, etc, ja que l'acabat és més delicat i es perd més fàcilment. Ja amb l'ús normal, dels petits cops que rep la peça als puntets que sobresurten de la garota, en sorgirà el color del metall, fent un contrast bonic amb el to verd. El que cal evitar és el frec constant perquè aleshores n'anirà desapareixent tota la pàtina.
Pel que fa a la part de plata es pot netejar amb les tovalloletes o la resta de mètodes abans esmentats per netejar plata. La garota, com a molt, amb sabó neutre i aigua, però millor evitar fer-li res.
Si ets de les persones que no es treu mai la peça i t'ha quedat la pàtina “a mitges” i vols acabar de treure-la, pots utilitzar un respall o un fregall, amb cura i paciència.
BRONZE AMB PÀTINA VERDA
És exactament el mateix procés que amb el llautó amb pàtina verda, però el to resultant és més fosc, un verd pi/maragda i el bronze, la base, té un to més aviat rosat.